BIOGRAFIA

Nascut a Barcelona el 12 d’agost de 1929, Joan Condins i Julián molt aviat manifesta la seva inclinació per la pintura i el dibuix. Als tretze anys ingressa a la Llotja i als divuit al Foment de les Arts Decoratives, on rep classes “de natural”. Successivament comença la seva relació amb el Cercle Artístic de Sant Lluc, el Reial Cercle Artístic i l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

Durant aquest període de formació adquireix la solidesa tècnica imprescindible per construir els fonaments del seu característic llenguatge pictòric i coneix de primera mà a les grans figures del panorama artístic de la Barcelona del moment.

Amb aquest bagatge tècnic i intel·lectual comença una segona fase en la seva evolució artística en la qual explora les possibilitats expressives de la seva pintura i a investigar diverses vies que van des del geometrisme constructivista fins al fauvisme passant per l’hiperrealisme, sense abandonar mai la seva passió expressionista pel color, alhora que apunta la seva personal i constant pinzellada vertical.

Després d’aquest període d’inquietud experimental, tan propi d’un artista jove, comença una fase en la qual es reconeixen algunes de les característiques que seran una constant en la seva producció. És en aquesta fase, que podríem anomenar fauvista, i que ocupa la dècada dels 70, on l’artista mostra un interès especial per l’ús expressiu de la matèria pictòrica i els empastaments atrevits, de vegades, fins i tot, violents.

Aconsegueix la maduresa artística amb un llenguatge que resultarà personalíssim i inconfusible i que podríem qualificar de postimpressionista. Condins defineix formes, volums i atmosferes mitjançant una, aparentment, espontània superposició de pinzellades verticals però que, en realitat, és el fruit d’un meticulós estudi analític del color i la natura.

Aquest estil tan característic evoluciona, amb el temps, d’una pinzellada més gruixuda i desinhibida a la més menuda i meticulosa, pròpia de l’últim període de la seva producció. Aquesta última fase es caracteritza pel geometrisme en la construcció de les seves pintures, al mateix temps que, gradualment, transpiren una poètica d’un lirisme cada vegada més intens.

Encara que conrea els gèneres de la natura morta, la figura i el retrat, Condins és un pintor eminentment paisatgista. Segurament, un dels últims representants de la riquíssima tradició dels paisatgistes catalans. Cal esmentar la veneració que sentia per Joaquim Mir, la influència del qual va haver de ser, sens dubte, importantíssima en la seva pintura. En la seva obra predomina la lírica sobre l’èpica. Es tracta d’una poètica vital, on l’admiració romàntica per la naturalesa s’aconsegueix a través d’una exaltació sensorial de formes i colors.

La tècnica utilitzada per Condins en la major part de la seva obra és l’oli. Però, l’ús constant de l’aquarel·la com a vehicle d’estudi per a l’elaboració de les seves obres de major compromís el van convertir en un aquarel·lista de primer nivell.

Va pintar una vegada i una altra els paisatges que li resultaven més familiars de Riells del Fai, però dels seus viatges a la recerca d’inspiració van néixer sèries dedicades a la Costa Brava, el Pirineu, Montserrat, París, Honfleur, Venècia, Països Baixos, Toledo i un llarg etcètera. També són molt freqüents en la seva producció pictòrica els paisatges urbans, especialment dels barris de Sarrià i Pedralbes de la seva Barcelona natal.

L’obra de Joan Condins està present com a representant de la pintura catalana en nombroses col·leccions particulars i en els museus de Sant Pol de Mar, Belles Arts de Granada, Provincial de Logronyo, Tossa de Mar i Montserrat.

Va morir a Barcelona el 30 de juny del 2001 quan encara es trobava en plena activitat creadora.